Relleu d’Espanya, Pipa i Antonio Cabrera.

Hui tenim dues feines, totes relacionades amb el relleu físic, és a dir, en aquells accidents geogràfics que condicionen el territori en el que vivim. En primer lloc anem a treballa el relleu d’Espanya, primer fent dos mapes i després fent una taula amb tots els accidents geogràfics que vos apareixen en els mapes. Publiqueu la taula al vostre blog. Estos són els dos mapes:

https://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos/recurso/relieve-de-espaa/b08c36e5-ed54-46e1-995f-354b59d8dd08

https://mapasinteractivos.didactalia.net/comunidad/mapasflashinteractivos/recurso/relieve-de-espaa/296eba0e-1f64-464c-bac4-806894448ade

Una vegada feta esta activitat tindrem que recitar un poema molt especial. Sabeu que jo vos he parlat a vegades d’un poeta de la Vall anomenat Antonio Cabrera. Antonio teniu un poema molt especial titola MONTAÑA AL SUDOESTE dedicat a la nostra montanya més especial, Pipa. Per tal cosa vos deixe ací el poema, l’heu de llegir i després heu d’escriure una història (de por, de ciència ficció, d’amor, de reflexió… en fi, del que vullgueu) que tinga com a escenari les costeres i sendes de la montanya Pipa. Recordeu que tota bona història ha de tindre tres parts: introducció, nus i desenllaç. A banda és convenient que tinga alguna descripció i algun diàleg entre personatges. Mínim 20 línies. Ací vos deixe una imatge de Pipa i el poema d’Antonio Cabrera:

MONTAÑA AL SUDOESTE

Si miro al sudoeste puedo verla.
Siempre está. Impasible cuando la lluvia cae,
terca bajo la luz clavada del verano.
Y es un bulto de sombra si la noche
la tiñe y la combate.

También está si yo
la olvido. Y si la pienso, está más quieta
y mucho más presente todavía.

Se levanta ante mí sin suprimirme.
Volcán perpetuo de sí misma,
sabe entregarme
el magma frío de su gravedad,
para que lo contemple.

La estoy mirando ahora, después de la tormenta,
y puedo ver los árboles lavados,
el fúlgido destello del mineral urdido
de sus rocas,
su elevación, su cumbre.

Verdecida montaña, hogar de los torrentes,
concentración de ser que desconoce
mi ser y lo limita,
mirarte me consuela.

Excluido de ti, me reconozco.

Deixa un comentari