Hem realitzat la segona sessió del nostre projecte PARLEM A LA PLAÇA. Hem parlat de l’amistat a la placeta de Sant Vicent i hem tingut un col·laborador de luxe, el nostre antic professor PACO NEBOT.
Sobre l’amistat es poden dir moltes coses doncs amic/amiga és una de les paraules que més utilitzem, però amb les nostres reflexions hem aplegat a algunes conclusions que podrien definir el que entenem per amistat:+
1.- L’amistat naix de la CON-FIANZA és a dir la fe mútua que tenim amb altra persona.
2.- L’amistat requerix sinceritat, dir allò que hem de dir i no el que es vol escoltar
3.- L’amistat naix de l’AUTENTICITAT, no podem ocultar qui som davant de les persones amigues, doncs contruiriem una falsa amistat
4.- Es necessita IGUALTAT entre els amics. Hi han altres relacions d’estima però serien diferents a l’amistat.
5.- En una relació de parella s’ha de donar l’amistat però no sols eixa amistat, també fan falta altres elements com el desig o la voluntat de construir un projecte de futur.
6.- Finalment Paco ens ha fet una reflexió sobre com ha evolucionat l’amistat i les relacions al llarg del temps i què hem de fer per trobar amics de veritat.
Tots hem gaudit de la reflexió conjunta. Gràcies a PACO i al nostre alumnat REICHEL, NOELIA, AMR, DIANA, LUCÍA G., CAROLINA, ANDREA, AMPARO, NACHO, LUCÍA C., PAU i AINARA que ha fet que totes i tots tinguem una idea més acurada de l’amistat.
Hui hem fet la primera sessió del PARLEM A LA PLAÇA on hem anat al parc de l’avinguda Arcadi García per a desenvolupar el debat sobre la felicitat. El tema havia sigut explicat prèviament a classe i l’alumnat havia fet una sèrie d’activitats amb reflexions sobre la felicitat. Una vegada preparat hem anat al parc i hem pres lloc creant una àgora on poguerem parlar i debatre sobre les diverses concepcions de la felicitat (sempre respectant les mesures anticovid) intentant trobar al final una sèrie de punts en comú que ens serviren per aprofundir en este tema. AINARA, AMPARO, NOELIA, REICHEL, AMR, LUCÍA, NACHO, CAROLINA, LUCÍA, ANDREA, DIANA i PAU han aportat les seves reflexions en diferents moments del debat i hem aplegat a les següents conclusions:
La felicitat passa per el desenvolupament de l’autoconeixement
La felicitat necessita construir relacions socials positives i afectuoses
La felicitat es potència si intentem augmentar l’alegria i disminuir la tristesa
La felicitat no té cap sentiment ni percepció equivalent ni tampoc cap contrari més enllà de la seva absència
La felicitat seria com un camí que sembla que no té un punt final però que necessita ser revisat dia a dia i que també requereix acumular experiències de vida.
La felicitat no pot dependre de recompenses materials ni ha de recaure en objectes externs encara que hi han certes circumstàncies externes que sembla que l’afavoreixen
La felicitat ha de fugir d’il·lusions i falsetats que creen una falsa felicitat i actuen com un mecanisme de defensa i ocultació respecte als altres i a nosaltres mateixos.
Tot açò ho hem debatut en el dia de hui, en la nostra primera sessió. La propera sessió la desenvoluparem el dia 28 a la plaça de Sant Vicent i tractarà sobre l’amistat i on tots seguirem aportant les nostres opinions i reflexions.
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 – Gwened/Vannes, Bretanya, 5 d’abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D’elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en el Compromís de Casp (17 abril 1412) a l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per a regnar a la Corona d’Aragó. La seua Canonització va ser el 3 de juny de 1455 a Roma, nomenat per Calixt III. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes .Mor el 5 d’abril 1419 mentre predicava en terres de Bretanya.
Patró del País Valencià, obrers de la construcció, llauners i lampistes
Iconografia : Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), predicant, amb el dit índex senyalant al cel, amb la Bíblia a la mà, amb un esclau o captiu, amb una flama a la mà, amb ales a l’esquena (com un àngel de l’Apocalipsi), trompeta.
Sant Vicent va ser un reconegut predicador, la seua manera de dir, era de llenguatge dur i un exemple ens ho demostra en el següent sermó:
La vuitena plaga fou de llagostes, tantes que tapaven el sol i es menjaven tota l’herba verda fins a no deixar-ne gens. I significava les persones hipòcrites.
I per què? Jo us ho diré: la llagosta pareix que tinga ales per a volar però és animal de terra i té les cames per a arrapar. Així és l’hipòcrita: pareix que tinga ales de santedat i no en té pas. Què fa amb les cames? Arrapa tot el que pot a la gent. I què vol dir hipòcrita? Quan la vestidura que porta no correspon ni concorda amb la vida que té per dins, com aquells frares menors, predicadors, carmelitans i canonges que porten hàbits de santedat però per dins van plens de pudors.
Els frares predicadors porten davall l’hàbit blanc i damunt la capa negra, per significar la penitència que han de fer. El blanc significa la puresa que han de tenir en la seua vida.
Després, els frares menors porten hàbit de llana grossa, no tela delicada, lligat amb una corda, i això per significar la vida aspra que han de fer, i el cinyell per a castigar-se.
Això és el que feia sant Francesc, no portava el cordó com fan ara, amb nucs i flocs gentils, això és hipocresia manifesta.
Després, els carmelites, que porten la capa blanca per fora, i l’escapulari blau, per significar la vida que han de tenir. La capa blanca, pel bon exemple que han de donar; el blau, per l’aspra vida que han de fer.
I ara com va? Tot va en banda i es volen fartar de carn i no podrien viure en castedat; quan la gent no se n’adona, d’amagat, no se’n priven.
Després, els canonges, que damunt porten el sobrepellís blanc, per significar el bon exemple que ens han de donar i perquè han de menar vida bona; i ara tots es farten de carn i beuen vi, i allà on entren la carn i el vi abunda la luxúria. Porcs! Porcs! Hipòcrites malvats!.
L’ermita de Sant Vicent (S.XVII) en honor al sant, patró de la ciutat està construïda sobre una antiga mesquita. A la seua plaça s’han trobat testimonis d’un fossar d’origen morisc.
Al segle XVIII es va reconstruir i va fer els oficis de parròquia mentre van durar les obres de l’església de l’Assumpció, és d’una sola nau amb decoració poc ostentosa, a la dreta de l’altar hi ha un taulell commemoratiu de l’ermita com a temple Jubilar , també hi ha una estança dedicada com sagristia, a l’esquerra, una làpida testimoniant la signatura de l’aprovació de la Carta Pobla de 1.613 per als nous pobladors després de l’expulsió dels moriscs.
Durant la Guerra Civil es va habilitar com escola per als xiquets i xiquetes que van arribar a la Vall, fugint de la guerra ies van obrir finestrons al lloc de les capelles laterals
Les capelles laterals, ara destinades a l’exposició d’element relacionats amb el Sant: un Reliquiari, guions , mostres pictòriques i recentment una imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, titular de la Parròquia. Per l’exterior hi ha mosaics de ceràmica amb escenes relacionades amb la vida del nostre Patró, patrocinats per l’Associació Vicentina, obra de l’artista ceramista Tolosa
El temple està coberta a dues aigües, amb sotateulada sobre les capelles laterals.
L’any 2019 va ser declarat any Vicentí i la nostra ermita Temple Jubilar
Paco Nebot va escriure la lletra de l’Himne del Jubileu a Sant Vicent i el seu fill Marc Nebot li va posar música.
Es va estrenar en el Concert de fi de festes en honor a Sant Vicent Ferrer l’any 2019, interpretat per la Banda Simfònica de l’Schola Cantorum acompanyada pel Cor Polifònic Parroquial Mare de Déu de l’Assumpció i el Cor Polifònic de l’Ateneu Musical Schola Cantorum, amb la participació del cantaor d’Albaes Ximo Segarra
HIMNE DEL JUBILEU A SANT VICENT
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
A les terres de la Vall
ha arribat la teua veu
enviant-nos el missatge
d’estimar sempre a Déu.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
Oferim al protector
novena, missa i sermó
i en acabar la jornada
una solemne processó.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
Les nostres pregàries
t’enviem amb devoció
per a fer d’intercessor
davant la Mare de Déu
de l’Assumpció.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
Per guanyar el jubileu
cantem amb il·lusió
els goigs i lloances
i escoltem els teus sermons.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
I ara, no podia faltar un testimoni de les llegendes de la Vall, anirem a veure el gat Malapell que espiava a tot el mon i entenia tots els idiomes i escoltava totes les converses i després li les xivava al seu amo el moro Mussa, que vivia en la Cova de dos boques que hi ha al marge dret del riu, dalt d’un turó des d’on es veien les muntanyes i el mar, era bru, força alt, amb cames i braços que es doblegaven caminant i li conferia un aspecte de simi, amb un cert aire pervers, amb una boca com una ganyota i un nas llarg i torçat com el bec d’un voltor, era un ésser malvat i repulsiu que acompanyat del seu serp i el seu gat negre, i després raptar a un bella donzella, s’acabarà enfrontant, transformat en un ésser fantàstic amb cap de drac i cua de serp, al cavaller cristià Jaume Ferrissa
I acabarem veient la casa on encara hi ha la infraestructura d’uns banys àrabs, com a testimoni del camí de l’aigua
Ens reunim amb totes les mesures de seguretat (mascareta i distància) en la placeta de Sant Vicent, l’alumnat a qui va dirigit el projecte acompanyats pels seus tutors, Na Irene Palanca i En Vicent Rebollar per a procedir a presentar les línies mestres del projecte.
En Vicent Rebollar fa una explicació del programa i presenta En Paco Nebot, que serà qui farà de conductor, aportant els coneixements que requereix l’activitat.
En Paco Nebot inicia la seua intervenció fent esment a l‘origen del nom de l’IES i la relació amb el carrer que hi ha a la cantonada de l’ermita: Carrer Benigasló.
“La Vall d’Uixó també coneguda com la Vall-llarga o la Vall del Duc, municipi de la Plana Baixa que comprèn una gran part de la vall del riu Uixó o el Belcaire, antiga línia divisòria entre les governacions de Castelló de la Plana o dellà Uixó i de València, es forma per la unió de diversos nuclis moriscs existents ja en època islàmica, entre ells es destacà el de la família Benigasló, situat a l’Est de Zeneta, que al S. XII donà diversos juristes i compiladors de tradicions islàmiques que es distingiren per llur llibertat en matèria religiosa, el seu veïnat amb el temps s’incorpora a Zeneta que era un nucli de població més important i millor situat . Passen els anys i a poc a poc l’empremta de Benigasló s’esvaeix i amb el temps, noves cultures s’incorporen a l’espai i el seu entorn esdevé, primer hortes i camps, per a estar ocupat , després, per nous edificis i nova gent i sempre modificant el paisatge i així arribem al S XXI i nous espais es fan necessàris i d’entre d’ells un centre educatiu que naix amb el nom d’IES nº 3, i que aviat es modifica pel de Benigasló en memòria d’aquells que a prop hi van viure.”
I puntualitza sobre els fets: donà diversos juristes i compiladors de tradicions islàmiques que es distingiren per llur llibertat en matèria religiosa, per a ressaltar l’estudi i la llibertat, valors, a més d’altres, que l’IES té incorporats als seu Projecte Curricular.
En Vicent Rebollar llig a continuació un poema de Paco Nebot dedicat al centre:
BENIGASLÓ
A l’espai eteri de les aules,
en acabar la jornada,
encara suren paraules
que transmeten saviesa,
Aprenentatge i educació,
respecte i tolerància,
solidaritat i companyonia
s’ensenya a l’IES Benigasló.
i continua ressaltant els valors que el poeta atribueix amb aquests versos a la tasca del Centre.
Acabada la intervenció es procedeix a fer un tomb pel carrer esmentat i els seus voltants.
En tornar a la plaça i al lloc de la font fem referència al camí de l’aigua, per a posar en valor la seua importància per als diferents assentaments al llarg de la història i en l’actualitat a La Vall i com és de necessària per a la vida, això ho testimonia aquesta font que en principi estava en la Plaça del Centre, construïda a mitjans de S. XIX, essent la més antiga del nucli urbà i que en 1955 es va col·locar en la ubicació actual i va ser restaurada en 2019 dins del projecte de restauració municipal de les fonts de la vila.
TEXT: Paco Nebot i Diago
BIBLIOGRAFIA
AIGUALIT Nº 16 del CEV : El Camí invers de l’aigua de P. NebotMIRADES Ed. Trencatimons: Paco Nebot
Moltes vegades vos he parlat de la intel·ligència interpersonal i de la intel·ligència intrapersonal. Per a poder treballar millor amb estes intel·ligències és important que coneguem les paraules amb les que descrivim el nostre caràcter i el dels altres. Hui treballarem eixe lèxic amb les tres fitxes que teniu i que la setmana pròxima tindran continuació amb les darreres activitats que farem de lèxic.
Abans de res, mira esta xerrada que serà on trobaràs la majoria de les respostes:
Fet això respon les següents preguntes:
1.- Qui és Carlos Páez?
2.- Quin fet extraordinari va marcar la seva vida?
3.- Com descriu l’accident de l’avió?
4.- Quina notícia li dona Gustavo Nicolich? Com interpreta la notícia Carlos Páez?
5.- Què varen menjar durant el temps que varen estar aillats?
6.- Quina funció té el treball en equip que varen aprendre durant eixos dies? Per què és important esta idea?
7.- Quin significat li dones a esta frase de San Francisco de Asísque diu el conferenciant després d’haver sentit la seva experiència: “Comença per fer allò necessari, després allò que és possible, i acabaràs fent l’impossible”?
8.- Quin paper va jugar el conferenciant durant aquells dies?
9.- Què ha sentit el conferenciant al tornar al lloc on va passar tot?
10.- Com es pot aplicar el que ens ensenya Carlos Páez a la pandèmia actual?
Hui tenim dues feines, totes relacionades amb el relleu físic, és a dir, en aquells accidents geogràfics que condicionen el territori en el que vivim. En primer lloc anem a treballa el relleu d’Espanya, primer fent dos mapes i després fent una taula amb tots els accidents geogràfics que vos apareixen en els mapes. Publiqueu la taula al vostre blog. Estos són els dos mapes:
Una vegada feta esta activitat tindrem que recitar un poema molt especial. Sabeu que jo vos he parlat a vegades d’un poeta de la Vall anomenat Antonio Cabrera. Antonio teniu un poema molt especial titola MONTAÑA AL SUDOESTE dedicat a la nostra montanya més especial, Pipa. Per tal cosa vos deixe ací el poema, l’heu de llegir i després heu d’escriure una història (de por, de ciència ficció, d’amor, de reflexió… en fi, del que vullgueu) que tinga com a escenari les costeres i sendes de la montanya Pipa. Recordeu que tota bona història ha de tindre tres parts: introducció, nus i desenllaç. A banda és convenient que tinga alguna descripció i algun diàleg entre personatges. Mínim 20 línies. Ací vos deixe una imatge de Pipa i el poema d’Antonio Cabrera:
MONTAÑA AL SUDOESTE
Si miro al sudoeste puedo verla. Siempre está. Impasible cuando la lluvia cae, terca bajo la luz clavada del verano. Y es un bulto de sombra si la noche la tiñe y la combate.
También está si yo la olvido. Y si la pienso, está más quieta y mucho más presente todavía.
Se levanta ante mí sin suprimirme. Volcán perpetuo de sí misma, sabe entregarme el magma frío de su gravedad, para que lo contemple.
La estoy mirando ahora, después de la tormenta, y puedo ver los árboles lavados, el fúlgido destello del mineral urdido de sus rocas, su elevación, su cumbre.
Verdecida montaña, hogar de los torrentes, concentración de ser que desconoce mi ser y lo limita, mirarte me consuela.
Vos passe més fitxes per a seguir treballant el lèxic i augmentar el vostre vocabulari i domini de les paraules. Feu les activitats i pengeu les solucions.
Treballem les paraules. Recordeu la imortància que té allò que anomenem el lèxic, la capacitat que tenim per adjudicar un nom a un objecte. Quan més ric siga el vostre lèxic (eixe ús de paraules que ens enreiqueix com a persones que viuen al món) millor sabreu entendre la realitat i comunicar-vos. Per tal cosa vos deixe cinc fitxes per a que feu les activitats i me les envieu (millor al vostre blog).
BLOG D'EXPERIÈNCIES EDUCATIVES AL BENIGASLÓ 