Hem realitzat la segona sessió del nostre projecte PARLEM A LA PLAÇA. Hem parlat de l’amistat a la placeta de Sant Vicent i hem tingut un col·laborador de luxe, el nostre antic professor PACO NEBOT.
Sobre l’amistat es poden dir moltes coses doncs amic/amiga és una de les paraules que més utilitzem, però amb les nostres reflexions hem aplegat a algunes conclusions que podrien definir el que entenem per amistat:+
1.- L’amistat naix de la CON-FIANZA és a dir la fe mútua que tenim amb altra persona.
2.- L’amistat requerix sinceritat, dir allò que hem de dir i no el que es vol escoltar
3.- L’amistat naix de l’AUTENTICITAT, no podem ocultar qui som davant de les persones amigues, doncs contruiriem una falsa amistat
4.- Es necessita IGUALTAT entre els amics. Hi han altres relacions d’estima però serien diferents a l’amistat.
5.- En una relació de parella s’ha de donar l’amistat però no sols eixa amistat, també fan falta altres elements com el desig o la voluntat de construir un projecte de futur.
6.- Finalment Paco ens ha fet una reflexió sobre com ha evolucionat l’amistat i les relacions al llarg del temps i què hem de fer per trobar amics de veritat.
Tots hem gaudit de la reflexió conjunta. Gràcies a PACO i al nostre alumnat REICHEL, NOELIA, AMR, DIANA, LUCÍA G., CAROLINA, ANDREA, AMPARO, NACHO, LUCÍA C., PAU i AINARA que ha fet que totes i tots tinguem una idea més acurada de l’amistat.
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 – Gwened/Vannes, Bretanya, 5 d’abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D’elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en el Compromís de Casp (17 abril 1412) a l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per a regnar a la Corona d’Aragó. La seua Canonització va ser el 3 de juny de 1455 a Roma, nomenat per Calixt III. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes .Mor el 5 d’abril 1419 mentre predicava en terres de Bretanya.
Patró del País Valencià, obrers de la construcció, llauners i lampistes
Iconografia : Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), predicant, amb el dit índex senyalant al cel, amb la Bíblia a la mà, amb un esclau o captiu, amb una flama a la mà, amb ales a l’esquena (com un àngel de l’Apocalipsi), trompeta.
Sant Vicent va ser un reconegut predicador, la seua manera de dir, era de llenguatge dur i un exemple ens ho demostra en el següent sermó:
La vuitena plaga fou de llagostes, tantes que tapaven el sol i es menjaven tota l’herba verda fins a no deixar-ne gens. I significava les persones hipòcrites.
I per què? Jo us ho diré: la llagosta pareix que tinga ales per a volar però és animal de terra i té les cames per a arrapar. Així és l’hipòcrita: pareix que tinga ales de santedat i no en té pas. Què fa amb les cames? Arrapa tot el que pot a la gent. I què vol dir hipòcrita? Quan la vestidura que porta no correspon ni concorda amb la vida que té per dins, com aquells frares menors, predicadors, carmelitans i canonges que porten hàbits de santedat però per dins van plens de pudors.
Els frares predicadors porten davall l’hàbit blanc i damunt la capa negra, per significar la penitència que han de fer. El blanc significa la puresa que han de tenir en la seua vida.
Després, els frares menors porten hàbit de llana grossa, no tela delicada, lligat amb una corda, i això per significar la vida aspra que han de fer, i el cinyell per a castigar-se.
Això és el que feia sant Francesc, no portava el cordó com fan ara, amb nucs i flocs gentils, això és hipocresia manifesta.
Després, els carmelites, que porten la capa blanca per fora, i l’escapulari blau, per significar la vida que han de tenir. La capa blanca, pel bon exemple que han de donar; el blau, per l’aspra vida que han de fer.
I ara com va? Tot va en banda i es volen fartar de carn i no podrien viure en castedat; quan la gent no se n’adona, d’amagat, no se’n priven.
Després, els canonges, que damunt porten el sobrepellís blanc, per significar el bon exemple que ens han de donar i perquè han de menar vida bona; i ara tots es farten de carn i beuen vi, i allà on entren la carn i el vi abunda la luxúria. Porcs! Porcs! Hipòcrites malvats!.
L’ermita de Sant Vicent (S.XVII) en honor al sant, patró de la ciutat està construïda sobre una antiga mesquita. A la seua plaça s’han trobat testimonis d’un fossar d’origen morisc.
Al segle XVIII es va reconstruir i va fer els oficis de parròquia mentre van durar les obres de l’església de l’Assumpció, és d’una sola nau amb decoració poc ostentosa, a la dreta de l’altar hi ha un taulell commemoratiu de l’ermita com a temple Jubilar , també hi ha una estança dedicada com sagristia, a l’esquerra, una làpida testimoniant la signatura de l’aprovació de la Carta Pobla de 1.613 per als nous pobladors després de l’expulsió dels moriscs.
Durant la Guerra Civil es va habilitar com escola per als xiquets i xiquetes que van arribar a la Vall, fugint de la guerra ies van obrir finestrons al lloc de les capelles laterals
Les capelles laterals, ara destinades a l’exposició d’element relacionats amb el Sant: un Reliquiari, guions , mostres pictòriques i recentment una imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, titular de la Parròquia. Per l’exterior hi ha mosaics de ceràmica amb escenes relacionades amb la vida del nostre Patró, patrocinats per l’Associació Vicentina, obra de l’artista ceramista Tolosa
El temple està coberta a dues aigües, amb sotateulada sobre les capelles laterals.
L’any 2019 va ser declarat any Vicentí i la nostra ermita Temple Jubilar
Paco Nebot va escriure la lletra de l’Himne del Jubileu a Sant Vicent i el seu fill Marc Nebot li va posar música.
Es va estrenar en el Concert de fi de festes en honor a Sant Vicent Ferrer l’any 2019, interpretat per la Banda Simfònica de l’Schola Cantorum acompanyada pel Cor Polifònic Parroquial Mare de Déu de l’Assumpció i el Cor Polifònic de l’Ateneu Musical Schola Cantorum, amb la participació del cantaor d’Albaes Ximo Segarra
HIMNE DEL JUBILEU A SANT VICENT
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
A les terres de la Vall
ha arribat la teua veu
enviant-nos el missatge
d’estimar sempre a Déu.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
Oferim al protector
novena, missa i sermó
i en acabar la jornada
una solemne processó.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
Les nostres pregàries
t’enviem amb devoció
per a fer d’intercessor
davant la Mare de Déu
de l’Assumpció.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
Per guanyar el jubileu
cantem amb il·lusió
els goigs i lloances
i escoltem els teus sermons.
Sant Vicent, Sant Vicent,
frare i predicador
Sant Vicent, Sant Vicent,
eres nostre patró.
I ara, no podia faltar un testimoni de les llegendes de la Vall, anirem a veure el gat Malapell que espiava a tot el mon i entenia tots els idiomes i escoltava totes les converses i després li les xivava al seu amo el moro Mussa, que vivia en la Cova de dos boques que hi ha al marge dret del riu, dalt d’un turó des d’on es veien les muntanyes i el mar, era bru, força alt, amb cames i braços que es doblegaven caminant i li conferia un aspecte de simi, amb un cert aire pervers, amb una boca com una ganyota i un nas llarg i torçat com el bec d’un voltor, era un ésser malvat i repulsiu que acompanyat del seu serp i el seu gat negre, i després raptar a un bella donzella, s’acabarà enfrontant, transformat en un ésser fantàstic amb cap de drac i cua de serp, al cavaller cristià Jaume Ferrissa
I acabarem veient la casa on encara hi ha la infraestructura d’uns banys àrabs, com a testimoni del camí de l’aigua
Vos passe més fitxes per a seguir treballant el lèxic i augmentar el vostre vocabulari i domini de les paraules. Feu les activitats i pengeu les solucions.
Treballem les paraules. Recordeu la imortància que té allò que anomenem el lèxic, la capacitat que tenim per adjudicar un nom a un objecte. Quan més ric siga el vostre lèxic (eixe ús de paraules que ens enreiqueix com a persones que viuen al món) millor sabreu entendre la realitat i comunicar-vos. Per tal cosa vos deixe cinc fitxes per a que feu les activitats i me les envieu (millor al vostre blog).
Hui anem a treballar a un dels escriptors en llengua castellana més importants del segle XX.
1.- Busca qui va ser Federico García Lorca i resumeix la seva vida en quatre línies.
2.- Busca quatre imatges de la seva vida i penja-les.
3.-Busca una interpretació musical d’algun dels seus poemes i penja-la.
4.- Busca la lletra del poema interpretat i penja-la.
5.- Lorca va morir en la guerra civil espanyola. Busca quatre imatges de la guerra civil i penja-les.
6.- El va nàixer i viure a Granada. Busca quatre imatges de llocs històrics de Granada i penja-les.
7.- Lorca va formar part de la generació literària del 27. Busca quatre imatges de membres d’esta generació i penja-les.
8.- Molts cantants de flamenco s’han inspirat en les seves lletres. Busca quatre imatges de discos o cançons flamenques amb poemes de Lorca i penja-les.
Llig el següent text sobre els rius d’Espanya i contesta les preguntes del final:
Espanya: els rius
La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altes
i vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten la
Península. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-
zen en xarxes hidrogràfiques, segonsel vessant on desemboquen:
vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.
El vessant cantàbric
Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim re-
gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a les
Muntanyes Basques o bé al Massís Galaic, sistemes muntanyosos
que són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regular
perquèla seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma-
nera constant al llarg de l’any. El vessant atlàntic
Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règim
irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius
del vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques són
molt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Són
irregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a
causa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua. El vessant mediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzen
per ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixen
molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-
ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conques
hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a
causa deles pluges intenses. A la zona mediterrània trobem sovint
cursos d’aigua intermitents: lesrieres o rambles. Solen inundar-
se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals.
L’Ebreconstitueix una excepció dins del vessant mediterrani,
ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de la
Península perquèrep aigües dels afluents procedents del Pirineu.
La sequera i els usos de l’aigua
En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi-
derablement. La pagesia,especialment a les àrees deregadiu,con-
sumeix més del 80 % del total de l’aigua que es gasta a Espanya.
La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per a
tothom, però especialment per al sector agrari.
Perintentarresoldreel problema dela manca d’aigua s’han dut
a terme dues solucions:els embassaments, queserveixen per rete-
nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa-
ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra conca
diferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo al
Segura, que permetregarles hortes deMúrcia i delsud deValència.
Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemes seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.
1.- Com s’organitzen els rius i els seus afluents?
2.- Digues les caracrerístiques dels rius del vessant cantàbric. Nomena alguns rius que vessen les seves aigües allí.
3.- Digues les caracrerístiques dels rius del vessant atlàntic. Nomena alguns rius que vessen les seves aigües allí.
4.- Digues les caracrerístiques dels rius del vessant mediterrani. Nomena alguns rius que vessen les seves aigües allí.
5.- Con afecta la sequera a Espanya? Què s’ha fet per intentar reduir els seus efectes?
Una de les expressions que utilitzem molt a sovint i que cometem molts errors ortogràfics són les perífrasis verbals d’obligació que les usem quan donem un consell, una indicació o un mandat. Hui les treballarem tant en castellà com en valencià.
Per treballar-les en castellà, mira este vídeo fins que l’entengues:
I ara per treballar-les en valencià, mira este vídeo fins que l’entengues:
La feina de hui consistirà en escriure cinc frases de cadascuna de les classes de perífrasis verbals d’obligació que hi han tant en castellà com en valencià:
CASTELLÀ:
TENER QUE + INFINITIVO
DEBER + INFINITIVO
HAY QUE +INFINITIVO
VALENCIÀ:
HAVER DE + INFINITIU
CALDRE QUE+ SUBJUNTIU
HAVER-SE DE + INFINITIU (Forma impersonal)
CALDRE + INFINITIU (Forma impersonal)
Pengeu tant les frases en castellà com en valencià al vostre blog indicant de quina classe són cadascun dels exemples.
La segona és una explicació que em fareu a partir d’una frase d’un emperador romà i filòsof com va ser Marc Aureli. La frase diu així: “Aprècia cadascuna de les coses que la vida t’ofereix i mai sigues ni esclau ni tirà de cap altra persona”. Comenteu-lo amb un mínim de 4 línies.
Finalment treballa les comunitats autònomes d’Espanya amb estos dos mapes interactius. Fins que no les encertes totes i les aprengues no el deixes de fer. Em fie de la teva voluntat d’aprendre:
BLOG D'EXPERIÈNCIES EDUCATIVES AL BENIGASLÓ 