ERMITA DE SANT VICENT I VOLTANTS.- 25/9/2020

PONENT: Paco Nebot

DOCENTS: Irene Palanca Presen Fas, Itziar Climent, Montse Pons i Vicent Rebollar.

Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 – Gwened/Vannes, Bretanya, 5 d’abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme. D’elevada formació intel·lectual, influí marcadament a la cort del Papa Benet XIII d’Avinyó i en el Compromís de Casp (17 abril 1412) a l’elecció de la dinastia castellana dels Trastàmara per a regnar a la Corona d’Aragó. La seua Canonització va ser el 3 de juny de 1455 a Roma, nomenat per Calixt III. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes .Mor el 5 d’abril 1419 mentre predicava en terres de Bretanya.

Patró del País Valencià, obrers de la construcció, llauners i lampistes

Iconografia : Hàbit dominicà (blanc amb capa negra), predicant, amb el dit índex senyalant al cel, amb la Bíblia a la mà, amb un esclau o captiu, amb una flama a la mà, amb ales a l’esquena (com un àngel de l’Apocalipsi), trompeta.

Sant Vicent va ser un reconegut predicador, la seua manera de dir, era de llenguatge dur i un exemple ens ho demostra en el següent sermó:

La vuitena plaga fou de llagostes, tantes que tapaven el sol i es menjaven tota l’herba verda fins a no deixar-ne gens. I significava les persones hipòcrites.

I per què? Jo us ho diré: la llagosta pareix que tinga ales per a volar però és animal de terra i té les cames per a arrapar. Així és l’hipòcrita: pareix que tinga ales de santedat i no en té pas. Què fa amb les cames? Arrapa tot el que pot a la gent. I què vol dir hipòcrita? Quan la vestidura que porta no correspon ni concorda amb la vida que té per dins, com aquells frares menors, predicadors, carmelitans i canonges que porten hàbits de santedat però per dins van plens de pudors.

Els frares predicadors porten davall l’hàbit blanc i damunt la capa negra, per significar la penitència que han de fer. El blanc significa la puresa que han de tenir en la seua vida.

Després, els frares menors porten hàbit de llana grossa, no tela delicada, lligat amb una corda, i això per significar la vida aspra que han de fer, i el cinyell per a castigar-se.

Això és el que feia sant Francesc, no portava el cordó com fan ara, amb nucs i flocs gentils, això és hipocresia manifesta.

Després, els carmelites, que porten la capa blanca per fora, i l’escapulari blau, per significar la vida que han de tenir. La capa blanca, pel bon exemple que han de donar; el blau, per l’aspra vida que han de fer.

I ara com va? Tot va en banda i es volen fartar de carn i no podrien viure en castedat; quan la gent no se n’adona, d’amagat, no se’n priven.

Després, els canonges, que damunt porten el sobrepellís blanc, per significar el bon exemple que ens han de donar i perquè han de menar vida bona; i ara tots es farten de carn i beuen vi, i allà on entren la carn i el vi abunda la luxúria. Porcs! Porcs! Hipòcrites malvats!.

L’ermita de Sant Vicent (S.XVII) en honor al sant, patró de la ciutat està construïda sobre una antiga mesquita. A la seua plaça s’han trobat testimonis d’un fossar d’origen morisc.

Al segle XVIII es va reconstruir i va fer els oficis de parròquia mentre van durar les obres de l’església de l’Assumpció, és d’una sola nau amb decoració poc ostentosa, a la dreta de l’altar hi ha un taulell commemoratiu de l’ermita com a temple Jubilar , també hi ha una estança dedicada com sagristia, a l’esquerra, una làpida testimoniant la signatura de l’aprovació de la Carta Pobla de 1.613 per als nous pobladors després de l’expulsió dels moriscs.

Durant la Guerra Civil es va habilitar com escola per als xiquets i xiquetes que van arribar a la Vall, fugint de la guerra ies van obrir finestrons al lloc de les capelles laterals

Les capelles laterals, ara destinades a l’exposició d’element relacionats amb el Sant: un Reliquiari, guions , mostres pictòriques i recentment una imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció, titular de la Parròquia. Per l’exterior hi ha mosaics de ceràmica amb escenes relacionades amb la vida del nostre Patró, patrocinats per l’Associació Vicentina, obra de l’artista ceramista Tolosa

El temple està coberta a dues aigües, amb sotateulada sobre les capelles laterals.

L’any 2019 va ser declarat any Vicentí i la nostra ermita Temple Jubilar

Paco Nebot va escriure la lletra de l’Himne del Jubileu a Sant Vicent i el seu fill Marc Nebot li va posar música.

Es va estrenar en el Concert de fi de festes en honor a Sant Vicent Ferrer l’any 2019, interpretat per la Banda Simfònica de l’Schola Cantorum acompanyada pel Cor Polifònic Parroquial Mare de Déu de l’Assumpció i el Cor Polifònic de l’Ateneu Musical Schola Cantorum, amb la participació del cantaor d’Albaes Ximo Segarra

HIMNE DEL JUBILEU A SANT VICENT

Sant Vicent, Sant Vicent,

frare i predicador

Sant Vicent, Sant Vicent,

eres nostre patró.

A les terres de la Vall

ha arribat la teua veu

enviant-nos el missatge

d’estimar sempre a Déu.

Sant Vicent, Sant Vicent,

frare i predicador

Sant Vicent, Sant Vicent,

eres nostre patró.

Oferim al protector

novena, missa i sermó

i en acabar la jornada

una solemne processó.

Sant Vicent, Sant Vicent,

frare i predicador

Sant Vicent, Sant Vicent,

eres nostre patró.

Les nostres pregàries

t’enviem amb devoció

per a fer d’intercessor

davant la Mare de Déu

de l’Assumpció.

Sant Vicent, Sant Vicent,

frare i predicador

Sant Vicent, Sant Vicent,

eres nostre patró.

Per guanyar el jubileu

cantem amb il·lusió

els goigs i lloances

i escoltem els teus sermons.

Sant Vicent, Sant Vicent,

frare i predicador

Sant Vicent, Sant Vicent,

eres nostre patró.

I ara, no podia faltar un testimoni de les llegendes de la Vall, anirem a veure el gat Malapell que espiava a tot el mon i entenia tots els idiomes i escoltava totes les converses i després li les xivava al seu amo el moro Mussa, que vivia en la Cova de dos boques que hi ha al marge dret del riu, dalt d’un turó des d’on es veien les muntanyes i el mar, era bru, força alt, amb cames i braços que es doblegaven caminant i li conferia un aspecte de simi, amb un cert aire pervers, amb una boca com una ganyota i un nas llarg i torçat com el bec d’un voltor, era un ésser malvat i repulsiu que acompanyat del seu serp i el seu gat negre, i després raptar a un bella donzella, s’acabarà enfrontant, transformat en un ésser fantàstic amb cap de drac i cua de serp, al cavaller cristià Jaume Ferrissa